La Abadía del Pont Vell, de iglesia a bar motero

La Abadía del Pont Vell, de iglesia a bar motero

Este bar restaurante con ambiente motero se encuentra ubicado en el interior de una antigua iglesia en Sant Fruitos de Bages

El río Llobregat es clave para muchas industrias textiles de Cataluña. Sobre él se instalaron fábricas y muchas de ellas se convirtieron en colonias industriales con todos los servicios.

Una de estas colonias industriales fue la que albergaba La Fábrica del Pont Vell o La Fábrica Vermella en Sant Fruitós de Bages. Su origen data de 1825-28 creada por los hermanos Herp, una saga de negociantes y fabricantes de Manresa. La fábrica comenzó con la lana y después pasó al algodón. A mediados del s. XX dejaron de funcionar los telares y las dependencias se han ido convirtiendo en pequeños talleres de diferentes ámbitos. Tras la desaparición de la fábrica la iglesia quedó en desuso.

Hace ya unos 5 años que la capilla de San Antoni i Santa Lucía recibe a otro tipo de devotos. En el interior de la Abadia del Pont Vell se conserva la planta y algunos detalles restaurados de la antigua iglesia que se mezcla con la decoración de estilo motero y vintage. Un bar-restaurante muy original en un tranquilo y bonito entono.

2 thoughts on “La Abadía del Pont Vell, de iglesia a bar motero

  1. Faig aquest escrit perquè el dia 9 d’agost del 2020, vaig tenir la gran desgràcia d’anar a fer unes cerveses amb la meva parella i un amic a L’Abadia del Port Vell (Navarcles).

    Una “suposada cambrera”, i dic suposada cambrera perquè menys professional que aquesta persona no hi ha ningú, ens va atendre molt malament, i per això m’explico:

    Des del primer moment que li varem demanar unes copes de cervesa a la barra de dins (que ella a mi personalment em va dir que: “- ara les porto”), va començar a passar de nosaltres, endreçant plats i tasses de cafè, netejant taules…vaja fent d’altres tasques a la barra abans que servir una taula la qual li havíem demanat unes consumicions. (a dins només hi havia tres grups de persones)

    Al cap d’uns minuts, i de no servir-nos, la meva parella va aprofitar que la “suposada cambrera” netejava la taula del darrera nostra, li va recordar que si ens podia servir, i ella fent molt bé l’estupenda, es va treure el mort de sobre, primer dient que li havia dit a una companya que ens servís, després no recordava què havíem demanat i finalment faltant el respecte dient-nos com havíem de demanar les coses pel seu nom (que si copa o canya o no se què…) i afegint al final de les frases, paraules com rei / reina i sonant amb molta sorna i mala llet.

    Finalment, ens va servir. Sempre amb el seu somriure fals i despectiu.

    Quan ja marxàvem, i dos de nosaltres esperàvem al tercer de nosaltres a fora el local, per agafar les motos, aquesta “estupenda i suposada cambrera “ va voler posar la “puntilla” i dirigint-se a mi em diu: “- A qui heu pagat?

    Vaig contestar que havíem pagat al seu company (una persona molt amable i professional, igual que l’altre noia morena de cabells curts); però al cap d’un moment no vaig dubtar a entrar a dins a demanar les explicacions oportunes a la “fantàstica estupenda suposada cambrera” del perquè m’havia fet aquesta pregunta tant desagradable i fora de to, la única resposta que vaig rebre va ser que algú altre li havia demanat si havíem pagat les cerveses i que havia estat molt educada preguntant-me això. EDUCADA?? ….

    En definitiva, NOMÉS VULL QUE COSNTI QUE AQUESTA ROSSA DE CABELLS ARRISSATS I ULLERES NEGRES, ÉS UNA “PROFESSIONAL” PÈSSIMA , MAL EDUCADA I QUE FALTA AL RESPECTE ALS CLIENTS, I SENSE POSAR-SE CORRECTAMENT LA MÀSCARA PER PARLAR AMB NOSALTRES; QUE SI JO FÓS L’EMPRESÀRIA, NO DUBTARIA EN DESPEDIR-LA!

    QUE SI ÉS CERT QUE ALGÚ VA DEMANAR QUE SURTÍS A PREGUNTAR SI HAVÍEM PAGAT, TAMBÉ DIU MOLT D’UN LOCAL EL QUAL PENSO FER TOTA LA MALA PUBLICITAT QUE PUGUI I ARRIBI A TOT ARREU.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *